L’amant, Marguerite Duras

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

Aquesta narració autobiogràfica, escrita amb tota la intensitat del desig, és una història d’amor entre una adolescent de quinze anys i un ric comerciant xinès de vint-i-sis. La noia, pobra però bellíssima, que viu a Indoxina, és la pròpia escriptora, que ens parla d’una complexa i apassionada relació d’amor-odi entre la jove parella que no solament va desencaixar la família sinó que li va deixar gravats prematurament els trets de la maduresa a la cara. Amb aquesta història, seran pocs els lectors que quedin immunes davant la passió contagiosa que traspua el llibre.

La butxaca.- 112 pàgines.- Traducció: Marta Pessarrodona

Versió castellana: Tusquets Editores.- 152 pàgines.- Traducció: Ana Maria Moix

Apunts de lectura

“Un dia, quan ja era gran, al vestíbul d’un lloc públic, un home se’m va acostar. Es va donar a conèixer i em va dir: «Us conec des de sempre. Tothom diu que éreu bonica de jove, vinc a dir-vos que per a mi sou més bonica ara que de jove, m’agradava menys el seu rostre de noia que aquest que teniu ara, devastat».

(…)Tinc un rostre esquinçat per arrugues seques i profundes, amb la pell decrèpita. No s’ha esfondrat com certes rostres de faccions fines, ha mantingut els mateixos contorns però s’ha destruït la seva matèria. Jo tinc un rostre destruït.

Segueixo, tinc quinze anys i mig.

Passa un transbordador pel Mekong.

La imatge dura tota la travessia del riu.”

Així s’inicia L’amant, l’evocació dels records d’una escriptora vella, una autobiografia ficcionada de Marguerite Duras.

Si bé la historia que s’hi explica és la primera experiència sexual d’una jove de 15 anys amb un xinès, gran i ric, la novel·la és una obra de més complexitat. L’experiència sexual iniciàtica es realitza en un marc difícil de relacions familiars, així com en  l’entorn específic d’Indoxina dels anys 1920 en el qual França era una nació imperialista i colonitzadora . Un dels eixos centrals de la novel·la és la transgressió social que implica la relació interracial entre una jove blanca colonialista i un jove xinès, malgrat aquest sigui de família rica.

L’amant, home de Cholon, és un dels protagonistes del qual no en sabem ni el nom, només que és un ric xinès de 27 anys enamorat bojament de la jove protagonista i disposat a casar-s’hi. No és un seductor segur de les seves capacitats.

“L’home elegant ha baixat de l’automòbil, fuma una cigarreta anglesa. Mira la noia del feltre d’home i de les sabates daurades. S’hi apropa lentament. És visible, està intimidat. No somriu de seguida. De seguida li ofereix una cigarreta. Li tremola la mà. Hi ha la diferència de raça, no és blanc, cal que la superi, per això tremola. Ella li diu que no fuma, gràcies. Ella no li diu res més, no li diu deixi’m en pau.”  

Des del començament de la història, el lector sap que l’atracció física conduirà a una relació apassionada. L’amant sap que la seva relació no durarà, per la diferència de classe, ell ric ella pobra, per la diferència de raça, per la diferència d’edat, per l’oposició familiar,…

Les motivacions de la jove protagonista per tenir una relació sexual amb l’amant són diverses. La pulsió sexual, el desig de tenir una primera experiència sexual, la necessitat d’una llibertat d’acció, el desig de transgredir davant l’ambient a la residència, arribar a la maduresa,…En cap cas és una relació amorosa romàntica ni una repetida història d’un primer amor.

La jove protagonista té plena consciència del seu poder de seducció.

“Ja ho sé. Sé alguna cosa. Sé que no són els vestits els que fan a les dones més o menys belles, ni les cures de bellesa, ni el preu dels ungüents, ni la raresa, el preu dels arreus. Sé que el problema és en una altra banda. No sé on és. Sols sé que no és on creuen les dones.

La jove té un esperit rebel, de trencar l’estatus quo benpensant. Vestir amb un barret d’home de color de pal de rosa amb una gran cinta negre i les sabates de pedreria és un punt trencador per a una adolescent.  

(…) Porto un vestit de seda natural, gastat, gairebé transparent. Anteriorment era un vestit de la meva mare, un dia ja no se’l va posar més perquè el trobava massa clar i me’l va donar. És un vestit sense mànegues, molt escotat. Té aquella lluïssor que agafa la seda natural amb l’ús. És un vestit que recordo. Penso que em va bé. M’hi vaig posar un cinturó de cuiro a la cintura, possiblement un cinturó dels meus germans”.

La relació entre la mare i la seva filla és ambigua, oscil·la entre la protecció i la tolerància que la filla mantingui una relació amb un home ric i d’una altra raça. La necessitat econòmica la porta a acceptar la transgressió social que això suposa.

La relació de la narradora amb els seus germans és desigual. Respecte al germà gran, cruel i aprofitat, la relació de la germana amb el xinès és una font de diners, necessaris per pagar els seus deutes.

No és així la relació que manté amb el segon germà més jove, la mort prematura del qual la trastoca profundament.

La relació de Marguerite amb la seva amiga de la residència ajuda a entendre la significació de la seva descoberta vital amb l’amant. Fins i tot li proposa compartir allò que ella ha descobert.

La narradora no només ha aconseguit una experiència sexual iniciàtica sinó que també ha endegat una iniciació a la vida en general. Una lluita per realitzar-se personalment la qual cosa comporta superar un conjunt d’oposicions: enfrontar-se a la seva família, a la del seu amant, a la de la societat. Des de l’inici declara la seva vocació per ser escriptora. I en aquesta lluita per trobar el seu lloc en la vida està sola.

La novel·la, malgrat el seu contingut biogràfic, poques vegades s’escriu en primera persona. Domina el narrador en tercera persona. La juxtaposició d’ambdues veus narradores fa evident que d’una banda hi ha la vella Duras i de l’altra la de quan tenia  quinze anys.

El viatge de retorn amb vaixell cap a la mare pàtria, sens dubte té una clara intenció simbòlica.

“…i després havia plorat perquè havia pensat en aquell home de Cholon i no havia estat segura tot d’una de no haver-lo estimat amb un amor que ella no havia vist perquè s’havia perdut en la història com l’aigua en la sorra i que només retrobava ara en aquest instant de la música llançada a través del mar.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s