Panza de burro, Andrea Abreu

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

«Reconozco que al principio, cuando Panza de burro solo había crecido unos capitulitos, pensé que sería una novela sencilla y hermosa que abriría un hachazo en esa tela de invernadero que parecía ocultar un imaginario y un mundo que debían ser mostrados. Más adelante, la grandeza del libro, la inteligencia y el salvajismo de Andrea, su pulso poético y su falta total de miedo hicieron trizas la rafia, y quedó a la vista una plantación intrincada, dolorosa, inmensa, nada sencilla. Hice la primera edición en un salón de Lisboa, y creo que fue allí cuando me di cuenta de que el libro era mucho más grande de lo que imaginé. También, y esto es importante, sentí envidia. Una envidia por la imposibilidad de escribir yo algo así». —Sabina Urraca.

Editorial Barrett.- 176 pàgines

Apunts de lectura

Panza de burro, és una expressió per denominar un fenomen meteorològic característic de nord de gairebé totes les Illes Canàries. Consisteix en una acumulació de núvols de baixa altura que actua com a pantalla solar, provocant una sensació tèrmica de refresc i un alt índex d’humitat.

Sota aquest cel de Panza de burro, situat en un poblet de Tenerife, es desplega la història de dues nenes adolescents. Un cel meteorològic que delimita un microcosmos, un univers cultural singular marcat intensament per indicadors propis com són la llengua, les costums de la vida social i familiar, les creences, els valors, etc.

D’entrada xoca i sorprèn l’estil lingüístic: tal com raja. La narradora, una de les noies protagonistes, narra la historia en primera persona sense regles gramaticals ni sintàctiques. Un allau de paraules i expressions propis del lloc, que sembla, fins i tot, que una de les funcions de la novel.la sigui la de preservar un món singular a través dels noms de les coses. Però també els objectes nous, com els jocs electrònics, la informàtica, resulten transformats per expressions sui generis.

Tot plegat en resulta una narració d’una gran espontaneïtat i frescor. Un torrent narratiu que li atorga una sensació d’oralitat del qui escriu com parla. Una narració farcida de localismes, onomatopeies, deformacions fonètiques, i d’anglicismes turístics que li donen un to humorístic.

La història desgrana amb gran sensibilitat l’amistat de dues nenes, de 10 a 11 anys, en aquest moment crític del despertar a la complexitat del món, del descobriment del sexe, de l’amor, de tot els misteris que tant ocupen i preocupen en aquesta etapa iniciàtica. Una deriva de dues joves entre els carrers del poble, de casa a casa, durant les 24 hores del dia. Una deriva, sense direcció o propòsit fix, a mercè de les circumstàncies, dels avatars diversos i de la pulsió vital. Una deriva amb la presència permanent del “vulcán”, tot un imaginari simbòlic del potencial destructor de la natura i de la fragilitat humana.

Panza de burro, un torrent desbocat, fresc, natural i salvatge.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s