La Klara i el Sol, Kazuo Ishiguro

Sinopsi (contracoberta de l’editorial)

L’esperada nova novel·la de Kazuo Ishiguro després del Premi Nobel. Una història de ciència ficció que s’interroga sobre allò que ens fa humans.

La Klara és una AA, una Amiga Artificial, especialitzada a tenir cura d’adolescents. Ara s’està en una botiga, esperant que algú la compri i se l’en­dugui a casa, a una llar. Mentrestant, contempla l’exterior des de l’aparador. Observa els vianants, com actuen, quins gestos fan, i és testimoni d’epi­sodis que no acaba d’entendre, com quan dos ta­xistes es barallen. La Klara és una AA peculiar, és més observadora i més donada a fer-se preguntes que la majoria dels seus congèneres. I, com els seus companys, necessita el Sol per alimentar-se, per carregar-se d’energia. ¿Què hi trobarà, al món exterior, quan surti de la botiga i se’n vagi a viu­re amb una família? ¿Desxifrarà bé els comporta­ments, els sobtats canvis d’humor, les emocions, els sentiments dels humans?

Aquesta és la primera novel·la de Kazuo Ishi­guro després de rebre el Premi Nobel. La Klara i el Sol és una preciosa paràbola sobre un món segre­gat i malmès, inquietantment proper al nostre. Hi emergeixen una contrastada potència fabuladora, una prosa exquisida i matisada i una capacitat única per explorar l’essència de l’ésser humà i fer-se preguntes torbadores.

«Un novel·lista extraordinari, tant per la qualitat de la seva feina com pel fet que mai escriu la matei­xa novel·la, ni la mateixa mena de novel·la, dues vegades» (Neil Gaiman).

«Un novel·lista d’una elegància incomparable» (Joanna Kavenna, Pros­pect).

«Un mestre de la construcció d’històries» (Margaret Atwood).

Editorial Anagrama.- 384 pàgines.- Traducció: Xavier Pàmies

Apunts de lectura

La població viu semi confinada, les classes són virtuals i un sistema de selecció genètica determina l’accés a la universitat.

La Klara, és un robot (AA Amic Artificial), una intel·ligència artificial, que espera rere l’aparador d’una botiga que algun adolescent la demani per convertir-la en la seva companya. Està dotada de grans recursos d’observació visual i es carrega en base a l’energia solar.    

La novel.la és narrada en primera persona per la Klara la qual cosa permet tenir una visió externa del comportament humà per part d’una intel·ligència artificial dotada de grans recursos d’observació.

Des del primer moment assistim al procés d’aprenentatge de Klara motivat per un gran instint de curiositat sobre tot el món que l’envolta. Un procés d’aprenentatge que porta implícit com a tal una gran dosi d’ingenuïtat ja que el seu coneixement del món és inicialment limitat i basat en connexions visuals, sense més formulacions.

Klara contínuament ens remarca que la seva percepció és mecànica. Els seus camps de visió apareixen en quadres i pantalles, a vegades simultàniament i a nivell macro, de manera que el lector pot imaginar imatges dels esdeveniments com si fossin un quadre cubista d’enfocament polièdric. Però a la vegada aquesta percepció mecànica va configurant la subjectivitat, la memòria, del robot Klara.

El personatge de Klara desplega una visió del món primitiva, gairebé religiosa, especialment vers la força regeneradora del Sol la qual li atorga la seva pulsió vital. El Sol hi és present d’una manera recurrent, ja sigui amb la simple presència cíclica, ja sigui d’una manera ritual. El tractament del Sol en la novel.la, recorda la mitologia de moltes cultures en les quals el Sol era un déu venerat. Civilitzacions com l’egípcia, la mesopotàmica, la mexica, la incaica, la xinesa, la japonesa, la grega, etc.

Davant la malaltia de la Josie, la nena que ha triat la companyia de la Klara, aquesta manifesta esperançada que el sol la curarà:

  “- Demà al matí, quan torni a sortir el Sol. Potser podrem tenir esperances”. Pàg 282.

La funció de la Klara és tenir cura de la Josie, cosa que compleix abastament, però, a la vegada li neix un convenciment que li preocupa: l’amor entre la Klara i el seu amic d’infància, Rick, es pot malmetre.  Rick és víctima del greuge comparatiu en no ser dels que han estat millorats genèticament com ho ha estat la Josie, de manera que no  podrà anar a la universitat.

La novel.la desplega tot un seguit d’apunts sobre qüestions diverses del món modern. Qüestions únicament apuntades, idees sense un discurs concret, suggeriments que obliguen el lector a un allau de reflexions sobre el món que ens espera . Així, planteja la proliferació imparable i gradual de la robòtica amb la consegüent pèrdua de llocs de treball que molt difícilment podran ser substituïts per nous. És un debat que alguns estudis de prospectiva ja contemplen conjuntament amb cercar solucions que en pal·liïn els efectes traumàtics com pot ser la creació d’una renda bàsica. Sens dubte, els efectes aniran més enllà que els econòmics, per exemple canvis en la vida cultural.

També s’hi planteja l’obsolescència tecnològica en un món extremadament canviant i que l’ésser humà corre el perill de quedar-se enrere.

La identitat dels robots i de la intel·ligència artificial podrà esdevenir com la d’un humà? Els sentiments, l’ànima?.

“- Et pregunto: ¿creus en el cor humà? No em refereixo a l’òrgan, evidentment; parlo en sentit figurat. El cor humà ¿creus que existeix?. ¿Creus que hi ha alguna cosa que ens fa singulars i irrepetibles? Pàg. 241.

La vida és canvi i el canvi és vida i quan la Josie s’acomiada de la Klara quan se’n va a la universitat, Klara sent que s’acomiada per sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s