Mentre agonitzo, William Faulkner

Sinopsi (contracoberta de l’editorial Edicions 1984)

Mentre l’Addie Bundren es mor, a tota hora sent la remor del martell i el xerrac amb què el seu fill gran, en Cash, li va construint el taüt ben bé sota la finestra de l’habitació on ella agonitza. Quan la mort arriba, els seus cinc fills i el seu marit, l’Anse, un granger del comtat de Yoknapatawpha, carreguen el cos de la mare al carro i, amb un parell de mules i en plena calorada de juliol, emprenen un viatge llarg i accidentat cap a Jefferson, on ella volia ser enterrada.

La família va fent camí sota el setge implacable de l’estol de voltors que no els deixen ni de nit ni de dia. Durant l’odissea, es queden sense mules, en dues ocasions de poc que no perden el taüt i la morta, convenen que un dels fills s’ha begut l’enteniment i, mentrestant, el pare no fa més que pensar a fer-se les dents noves. Els Bundren, fins i tot la mare morta que ens parla des de l’altra banda, expliquen directament al lector les seves desventures, on ressonen les obsessions més fecundes de la literatura faulkneriana: el setge de la culpa, la transgressió i el seu càstig, el pes asfixiant del passat i la definició de la identitat personal. Una novel·la tràgica, cínica i en certa manera còmica i tot, que ofereix un nou retrat descarnat de la cruesa del Sud, de l’Amèrica rural, pobra i mísera, dels anys de la Gran Depressió.

Faulkner va escriure Mentre em moria, una de les seves obres mestres i una de les novel·les de què ell estava més satisfet, en només sis setmanes i de matinada, quan feia de bomber i de vigilant de nit a la central elèctrica de la Universitat de Mississipí.

Edicions Proa (edició 1968).- 248 pàgines.- Traducció R. Folch i Camarasa

Edicions 1984 (Mentre em moria).- 288 pàgines.- Traducció Esther Tallada

Apunts de lectura

Tots estarem d’acord que allò que aporta més valor a la novel.la és la seva composició narrativa. Mentre agonitzo està composta de cinquanta-nou monòlegs que corresponen a 15 personatges que configuren la funció de narrador de la novel.la. Les 59 entrades, van donant versions en primera persona sobre allò que els personatges veuen, un cúmul d’observacions exteriors,  així com de sentiments.  El fet que el narrador estigui dissolt en la diversitat de personatges deixa el lector desemparat, sense el suport tradicional de l’ull del narrador, aquella càmera fotogràfica , sense una brúixola orientativa, la qual cosa li comporta haver de fer l’esforç de composar el puzle tot partint de la realitat fragmentada. El lector sovint ha d’interpretar. Altrament, la fragmentació atorga a la novel.la un sentit plenament de modernitat, com una forma de coneixement literari de la realitat, és a dir com la única manera que tenim de percebre-la.

Cada monòleg pot contenir diversos nivells de llenguatge,  col·loquial i familiar, ja sigui en forma de narració, ja sigui en forma de diàleg, ja sigui en forma de flux de consciència. Cal dir, però, que contrasta el llenguatge utilitzat amb el nivell cultural dels personatges, ja que més aviat  són ignorants, primitius i rústics. El llenguatge seria el del mateix  autor.  

El llibre es divideix en tres parts. A la primera assistim a l’agonia i mort de l’Addie Bundren, esposa d’Anse Bundren i mare de Cash, Darl, Jewel, Dewey Dell i Vardaman. La segona l’ocupa el viatge per enterrar a la mare en el seu lloc d’origen, Jefferson, en compliment de la promesa feta pel pare. La tercera part és l’arribada a Jefferson i l’enterrament final.

A mesura que es van produint les entrades dels diferents membres de la família es van perfilant els trets narratius que identifiquen cada personatge i que d’una manera recurrent i amb un sentit metafòric ens acompanyen fins el final. Així, en Cash per exemple, és present d’una manera recurrent a diverses entrades tot treballant de fuster construint la caixa de morts per a la seva mare. El soroll de la serra i l’aixa ens recorda la proximitat imminent de la mort. I així cada personatge té la seva pròpia identificació narrativa, el seu leitmotiv: en Jewel el cavall salvatge, en Vardaman el peix (La meva mare és un peix), la Dewey Dell el seu embaràs (“Em sento com una llavor humida perduda dins la terra calenta i cega”). El pare de la família, l’Anse, és el que està millor perfilat amb el seus leitmotiv particulars: enterrar la seva esposa, aconseguir una dentadura, així com el plany que d’una manera recurrent va manifestant sobre la seva vida desgraciada (“Mireu que en tinc de mala sort”). L’actuació final del pare esdevé una sorpresa i rebla el clau en informar d’allò que realment es proposava aconseguir amb el viatge aquest personatge miserable i mesquí.

El monòleg únic de la mare al mig de la novel.la, la mestra d’escola Addie, resulta molt significatiu en narrar els trets rellevants de la seva vida: els records familiars, la relació conjugal amb l’Anse, la maternitat, els seus sentiments religiosos i existencials, la seva infidelitat matrimonial, el pecat i la culpa…

“I per això vaig agafar l’Anse. El vaig veure passar per davant de l’escola tres o quatre vegades abans de saber que feia sis o set quilòmetres de marrada per passar per allà. Llavors vaig adonar-me que es començava a encorbar —un home alt i jove—, de manera que, en el pescant del carro, ja semblava un ocellot arrupit, de potes a l’aigua freda”. Pàg. 162.

“—Ximpleries —va dir l’Anse—; tu i jo no hem pas acabat de cadellar, encara, només amb dos.” Pàg. 163.

“Per compensar-lo d’en Jewel, vaig donar a l’Anse la Dewey Dell. Després li vaig donar en Vardaman per substituir el fill que li havia robat. I ara té tres fills que són seus i no pas meus. I jo em podia disposar a morir.” Pàg. 169

“El meu pare deia que la raó de viure era preparar-se per ser mort. A l’últim vaig saber què volia dir, i vaig saber que ni ell mateix no podia saber què volia dir, perquè un home no pot saber res del que és fer neteja de la casa, després. Així doncs, jo he fet neteja de la meva casa.” Pàg. 168

A més dels monòlegs familiars hi ha algunes entrades de personatges exteriors, com les del Samson i l’Armstid, que narren la imatge que els produeix l’epopeia èpica i dramàtica dels Bundren així com informar sobre la seva idiosincràsia.   

El viatge que fan amb carro i mules i carregant el taüt dura vuit dies i comporta tota mena de dificultats: calor intensa que afecta el cadàver, pluges sobtades que desborden el riu i destrueixen el pont previst, el pas del riu desbocat per un gual fangós, les dues mules ofegades, un dels fills es trenca una cama, etc. El viatge esdevé una autèntica odissea èpica de la família Bundren que posa en valor el seu esforç col·lectiu i els omple de dignitat pel fet d’haver complert un deure. És el consol dels pobres miserables en sentir-se satisfets malgrat saber que la seva gesta es una cosa inútil i absurda. Així és la naturalesa humana.

L’agonia dramàtica del viatge familiar s’allarga encara més a través de l’escena de la cura sàdica de la cama del Cash i les seves conseqüències.   

Els personatges d’aquesta novel·la són d’un caràcter marcadament primitiu, propi d’una cultura agrària ancestral, sotmesos a la lluita per la supervivència en unes condicions precàries. Marginats dels avenços tecnològics ja siguin de locomoció motora, de comunicació (el telèfon, el gramòfon, etc.), d’assistència mèdica, etc.

Algunes situacions d’humor negre ressalten l’estat de cruesa dramàtica, de degradació i absurditat de la tasca empresa per la família Bundren en voler enterrar la mare en un altre poble.

El sentiment religiós també hi és present. Una religió de sentiments supersticiosos propis d’una realitat agrària pobre i desgraciada. També es mostren les contradiccions religioses concentrades en l’actuació cínica del reverend Whitfield.

Mentre agonitzo, una novel.la d’una gran complexitat, especialment per la composició narrativa. Tal com diu el crític literari José Maria Guelbenzu: “La novela se vuelve inagotable porque, si se me permite el tópico, es como la vida misma. La posición de narración por la que Faulkner ha optado obedece a esa intención, la de contar la vida desde dentro y desde su incompletud, es decir, tal y como somos capaces de percibir la realidad los seres humanos.” (Revista de Libros-2000).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s